De l’anàlisi de la rendibilitat socioeconòmica del desplegament de la xarxa pública de fibra de la Generalitat de Catalunya destaca la dada que “per cada euro públic d’inversió, la societat rep un retorn net de 12,38 euros”. L’estudi elaborat per investigadors de l’Observatori d'Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la Universitat de Barcelona (UB) estima una contribució sobre el benestar social de 161,7 milions d’euros del desplegament realitzat fins l’any 2019 (l’últim any analitzat). Els indicadors de rendibilitat també posen en relleu que el valor dels beneficis socials triplica (3,24) el dels costos totals (operatius i d’inversió).

En termes d’increment en el percentatge de cobertura entre el 2013 i el 2019, s’estima que l’impacte causal de la connexió amb la xarxa de la Generalitat es trobaria al voltant dels  21 punts percentuals d’increment en els municipis petits, de menys de 10.000 habitants. Una dada important si es té en compte que la cobertura mitjana l’any 2013 per a aquests municipis era de tan sols l’1%. Sobre aquest increment de cobertura, l’impacte més elevat el trobem a la demarcació de Tarragona amb un 41,7% -on va iniciar-se el desplegament-, seguit de Girona (25,5%), Lleida (21,5%) i Barcelona (11%).

L’estudi identifica que la contribució dels operadors grans en aquests augments de cobertura es centra en els municipis entre 2.000 i 10.000 habitants, mentre que els operadors petits són els que lideren l’increment de cobertures en els municipis més petits (de menys de 2.000 habitants).

Impacte sobre la taxa d’atur

A banda d’analitzar la rendibilitat, l’estudi avalua els impactes socioeconòmics i un d’ells és la taxa d’atur municipal. S’ha evidenciat que la xarxa pública de fibra té un efecte mitjà sobre la disminució de la taxa d’atur municipal entre el 0.34% i el 0.60%, respecte del que s’hauria experimentat sense la mateixa. Pels municipis petits, aquesta reducció de l’atur s’estima en el 0.13%.

Els impactes sobre la taxa d’atur es troben principalment en el sector primari (allà on hi ha majors taxes d’atur) i en el sector terciari (serveis), en els municipis amb una taxa d’atur inferior a la mitjana. En aquest darrer cas, la fibra neutral sembla aportar efectes addicionals allà on el mercat laboral es troba en condicions relativament més favorables, és a dir, on el sector serveis és ja més dinàmic.

Foment de la competència

Pel que fa als resultats sobre els impactes en la dinàmica empresarial, s’han identificat evidències d’efectes procompetitius en els municipis d’entre 10.000 i 25.000 habitants. En aquests municipis l’arribada de la xarxa de fibra òptica ha ajudat a reduir la concentració i la quota de mercat de l’empresa dominant.

Els resultats també donen suport a la hipòtesi dinamitzadora del mercat en municipis entre 2.000 i 10.000 habitants, que estableix una relació entre l’arribada de la fibra òptica i l’increment de l’oferta privada al marge de la infraestructura pública.

Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques

L’Observatori d’Anàlisi i Avaluació de Polítiques Públiques de la Universitat de Barcelona promou la cultura d’aquest tipus d’anàlisi sistemàtic aportant estudis acadèmics i eines rigoroses que permetin la generalització de l’avaluació com a activitat habitual en la política pública catalana. L’observatori pretén convertir-se en un referent acadèmic i social, essent un fòrum de referència per al debat sobre el disseny de les polítiques i les estratègies empíriques de l’activitat avaluadora.

Podeu consultar l'estudi en aquest enllaç: https://politiquesdigitals.gencat.cat/web/.content/00-arbre/infraestructures/fibra-optica/Estudi-avaluaci-impactes-Pla-Infraestructures-digitals-editat2211.pdf